A finals de l'any 1969 va néixer a Holanda un dels grups feministes més importants del segle XX, un grup format per dones de totes les edats, encara que majoritariament joves, algunes d'elles membres de la Joventut Socialista (SJ - vinculada al partit laborista holandès), que van exigir la transformació de la societat holandesa, i per extensió, de les societats occidentals, mitjançant accions transgresores i espectaculars on reivindicaven la igualtat de drets.
El nom "Dölle Mina" que va fer utilitzat per aquest moviment prové del sobrenom de la destacada escriptora i política, una de les primeres veus feministes del país, Wilhelmina Drucker (1847-1925), que va ser anomenada "Mina de Ferro" pel seu caràcter militant en la lluita pels drets de les dones i contra les lleis injustes i la moral antiquada.
Les primeres accions van tenir lloc a principis de l'any següent, així el 23 de gener de 1970, va tenir lloc l'ocupació del castell de Nyenrode on es troba l'Universitat d'Economia i Empreses de Nyenrode, fins a llavors una elitista universitat únicament accessible pels estudiants masculins. Poc desprès, va tenir lloc una crema de sostenidors als peus de l'estàtua de Wilhelmina Drucker, i uns dies més tard, es van lligar amb cintes de color rosa diferents urinaris públics d'Amsterdam en protesta per la manca d'urinaris públics per a dones.
En poques setmanes milers de dones i d'homes van començar a formar part d'aquest nou moviment que va fer trontollar els esquemes més rancis i conservadors de la societat holandesa. Tant als Països Baixos com a Bèlgica van començar a crear-se grups "Dölle Mina" que es va centrar en qüestions pràctiques com el dret l'avortament, la creació de guarderies gratuïtes, la lluita per l'igualtat de remuneració pel mateix treball, la llibertat sexual, una nova divisió de rols entre homes i dones, l'anticoncepció o la situació de les mares solteres.
Així, les accions van anar guanyant en força i la presència de les dones en la societat es va fer més visible. Es van convocar vagues a diferents empreses i fabriques sol·licitant el mateix salari entre homes i dones, es van realitzar marxes a peu per tot el país per defensar el dret a l'avortament, es va participar en altres moviments de defensa dels drets humans com les accions davant de l'Ambaixada d'Estats Units hores desprès del cop d'estat a Xile o contra la guerra de Vietnam, es van organitzar accions polítiques de defensa dels drets de les dones en el Parlament i en altres institucions governamentals o es van crear casals i centres específicament per a dones com a espais de llibertat.
La seva força cada dia va ésser més important i es van començar a donar els primers canvis en la societat holandesa... en pocs anys gran part de les seves reivindicacions polítiques va ésser incorporades en la creació d'una societat més justa i igualitaria. I avui en dia, segurament, molts dels drets que semblen assolits en les societats occidentals no existirien sense les Dölle Mina...
+ informació:
Aletta - Institut d'Història de les Dones d'Amsterdam (en anglès)
Dölle Mina (en holandès)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada