diumenge, 24 de setembre de 2017

La casa de les miniatures de Jessie Burton


Avui una molt recomanable obra La casa de las miniatures per conèixer l'Amsterdam de fa uns segles...

L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d'una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art... i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí.

L'autora, Jessie Burton, va viatjar el 2009 a Amsterdam i en visitar el museu Rijksmuseum va descobrir la casa de miniatures de l'autèntica Petronella Oortman, i se li va acudir aquesta història. Va trigar 4 anys en escriure aquesta novel·la que és totalment fictícia.

Amb admirable precisió, l'autora recrea l'ambient d'Amsterdam a finals del segle XVII, un món aspre i rigorós on els gremis burgesos s'enfrontaven al fanatisme religiós i la intransigència del poder establert. Una lectura inoblidable.

dimecres, 15 de febrer de 2017

L'edifici modernista Astoria, l'antiga seu de Greenpeace

L'Astoria és un edifici d'oficines de Jugendstil a Keizersgracht 174-176 a Amsterdam. Construït entre els anys 1904 i 1905 com a seu de la companyia d'assegurances Eerste Hollandsche Levensverzekering Banc. L'edifici, en la intersecció dels canals Keizersgracht i Leliegracht, va servir com a seu internacional de Greenpeace durant 15 anys, sent una icona d'aquest moviment a nivell internacional.

En 2001 va guanyar la categoria de "Rijksmonument" (monument nacional). Amb sis pisos i una alçada màxima de 37 metres, l'edifici Astoria va ser una de les primeres torres d'oficines als Països Baixos.

L'edifici és un disseny de HH Baanders i Gerrit van Arkel, dos arquitectes que van dissenyar molts edificis a Amsterdam amb un estil conegut com Nieuwe Kunst ("Art Nou"). Aquest edifici destaca pel seu sostre de coure xapat amb una petita torre i una decorativa tanca de ferro fos amb les lletres EHLB (Eerste Hollandsche Levensverzekering Bank) en or. El mosaic a la façana que dona al canal Keizersgracht mostra un àngel de la guarda (com a símbol de la companyia d'assegurances) acompanyat de dues figures. En 1968-1969, l'edifici va ser ampliat en el mateix estil, després d'un disseny de l'arquitecte C. Wegener Sleeswijk.


L'Astoria va servir durant 15 anys com la seu internacional de Greenpeace, des de la fundació de Greenpeace Internacional el 1989, per la qual cosa durant molts anys fou conegut com l'edifici de Greenpeace i seu de moltes de les seves campanyes i accions arreu del món, com la creació d'un santuari per a balenes a l'Antàrtida (aprovat per la Comissió Balenera Internacional a l'any 1994), l'aturada d'assajos nuclears de França al Pacific sud (1996) o la prohibició de l'explotació minera a l'Antàrtida (1991). Actualment, l'edifici alberga diverses companyies.

 
 

dimecres, 2 de març de 2016

El mercat de puces de Waterlooplein

El més gran mercat de puces d'Amsterdam està situat al Waterlooplein al centre de la ciutat. Waterlooplein va ser creada el 1882, quan els canals Lep Rozengracht i Houtgracht van ser omplerts per l'aigua i com es facilment deduible la plaça porta el nom de la batalla de Waterloo del 1815.

Aquesta plaça es va convertir en un mercat quan el govern de la ciutat va decidir que els comerciants jueus dels carrers propers de Jodenbreestraat i Sint Antoniesbreestraat van haver de traslladar les seves parades i comerços a aquest nou indret. Així, Waterlooplein es va convertir en un gran mercat diari (excepte els dissabtes, el dia de repòs jueu) en 1893.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya va devastar el barri jueu i el nazisme va buidar d'habitants carrers i places enviant-los a allunyats camps de concentració. Així, el mercat de Waterlooplein havia desaparegut al 1941, essent la seva buidor una mostra més de la barbàrie de l'extrema dreta. 



Després de la guerra, el barri jueu no va poder recuperar-se, milers d'habitants havien desparegut i molts milers més havien fugit a l'exili per la qual cosa habitatges i carrers van quedar deserts. Anys després el mercat de Waterlooplein es va convertir en un mercat de puces, similar al que podem trobar avui en dia....

L'actual Waterlooplein és el típic mercat de carrer, on trobareu artesanies, roba, antiguitats, curiositats, barrets, llibres, música, etc. i on també podreu menjar patates fregides i algun entrepà calent. També és el més turístic, de manera que potser els preus no són els més baratos de la ciutat, però val la pena visitar-lo per la varietat de productes i mercaderies que es venen allà. El mercat té actualment uns 300 llocs de venda i està obert tots els dies excepte els diumenges.

Més informació: mapa i transport 



dimarts, 9 de febrer de 2016

Pathé Tuschinski, la més bella sala de cinema del món



El Pathé Tuschinski és una increible i preciosa sala de cinema a Amsterdam encarregada per Abraham Icek Tuschinski en 1921.

Abraham Icek Tuschinski (1886-1942) va ser un empresari holandès d'ascendència poloca i jueva que es recordat per la seva contribució al cinema dels Països Baixos. Va obrir les seves  primeres quatre sales de cinema el 1911: Thalia, Cinema Royal, Scala i Olympia i el 1928 va obrir el cinema més luxòs a Rotterdam, el Gran Teatre i el teatre Roxy a Amsterdam. Tanmateix, el seu nom ha perdurat gràcies al Teatre Tuschinski, que va obrir les portes a Amsterdam el 28 d'octubre de 1921  amb un cost de 4 milions de florins. El teatre tenia una capacitat per a 1620 persones, el que la va convertir en la més gran sala de cinema de tota Holanda en aquell moment.





Quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, Tuschinski va perdre tots els seus cinemes a Rotterdam en els bombardejos alemanys del 14 de maig del 1940. L'1 de juliol de 1942, va ser traslladat a la Westerbork al nord-est dels Països Baixos i d'allí a Auschwitz, on va morir assassinat en aquest camp de concentració com altres milers de jueus, comunistes, republicans espanyols, gitanos o homosexuals.

El Pathé Tuschinski té un disseny únic que fa que aquest edifici sigui considerat una de les més belles sales de cinema al món. Una barreja de tres estils moderns: Amsterdamse School, Art Déco i Jugendstil  (modernisme) dissenyat per Louis Hijman de Jong que esclaten en una elaborada i opulenta façana exterior i en una rica i espectacular decoració interior. L'edifici conté arreu influències asiàtiques, mentre que el vestíbul estava dissenyat  amb l'objectiu d'oferir als espectadors la sensació d'estar entrant en una il·lusió, en un món imaginari.




L'auditori principal Tuschinski ha servit com una sala de cinema i un espai d'actuació en directe des que va obrir. A més d'una pantalla de cinema, també conté un escenari i un òrgan. Quan va obrir, el teatre contenia característiques electro-tècniques que llavors es van considerar revolucionàries com la seva calefacció i ventilació que es van considerar un sistema únic per mantenir la temperatura uniforme a tot l'edifici.


Durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya el teatre va canviar el seu nom pel de "Tivoli" per tal de fer desparèixer qualsevol traça de judaisme. Entre 1998 i 2002, el teatre va ser renovat en el seu estil original. També es va ampliar, amb una ala nova amb tres nous auditoris, més moderna que connecta amb l'edifici original a través d'un passadís.

Més imatges a Pinterest

dilluns, 18 de gener de 2016

Jazz Cafè Alto


Set dies per setmana a partir de les 21h. hom pot trobar un petit, fosc i eclèctic local dedicat al jazz i el blues en el número 115 de Korte Leisedwarsstraat, que du el nom de Jazz Cafè Alto. Ben a prop de Leidseplein tots els dies de la setmana hi ha actuacions en viu que són seguides per una barreja d'autoctons fidels a l'ambient tavernari i de visitants que es deixen caure emocionats per aquest espai.




Parets de fusta que durant decàdes han absorbit nicotina, ambient clàssic de pub, colors càlids i ataronjats, espelmes, fotografies i cartells dels millors, bona selecció de cerveses i molts dels grans noms del jazz que han pujat a aquest petit escenari d'Amsterdam en els últims anys fan que sigui una proposta ideal per passar els vespres fins ben entrada les tres de la nit entre setmana i fins a les quatre els caps de setmana.

Alguns dels artistes que es poden trobar habitualment són Saskia Laroo, Wouter Kiers Quartet, Conjunto Amsterdam, Arjen Dijkstra Quintet o Roberto Haliffi Trio...

Per més informació o saber la programació dels concerts podeu visitar la seva web: http://www.jazz-cafe-alto.nl/home/ o el seu facebook.



dilluns, 27 d’octubre de 2014

Koningsdag o Koninginnedag ? El dia de la reina o el rei taronja



El Koningsdag ("Dia del rei") és una festivitat nacional dels Països Baixos que es celebra el dia 27 d'abril. Correspon a l'aniversari del rei Guillem Alexandre. Fins al 2013, el dia nacional es deia Koninginnedag ("Dia de la reina") i se celebrava el dia 30 d'abril. La reina Beatriu havia decidit no canviar aquest dia per fer honor a la seva mare, la reina Juliana I, que va regnar als Països Baixos de 1948 a 1980. Les celebracions reals es van festejar per primera vegada el 31 d'agost de 1885 a honor del naixement de la reina Wilhemina, sorgint així la tradició del Dia de la Reina (Konninginnedag).


En aquest dia especial tota la ciutat d'Amsterdam, així com altres llocs del país, es transformen en una gran festa a l'aire lliure. Però és especialment a la capital on es respira l'ambient més festiu amb un mercat per als nens al Vondelpark, celebracions a les houseboats, actuacions en totes les places, mercats de productes de segona mà als carrers, festes a bars i restaurants i tots els canals a vessar d'embarcacions plenes de gent portant elements (roba, barrets, cintes, etc.) de color taronja, que és el color de la Casa d'Orange-Nassau, la casa reial dels Països Baixos.


I per a consultar les activitats que tindran lloc en el Koningsdag del proper any res millor que la seva guia d'activitats.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...