dimecres, 2 de març de 2016

El mercat de puces de Waterlooplein

El més gran mercat de puces d'Amsterdam està situat al Waterlooplein al centre de la ciutat. Waterlooplein va ser creada el 1882, quan els canals Lep Rozengracht i Houtgracht van ser omplerts per l'aigua i com es facilment deduible la plaça porta el nom de la batalla de Waterloo del 1815.

Aquesta plaça es va convertir en un mercat quan el govern de la ciutat va decidir que els comerciants jueus dels carrers propers de Jodenbreestraat i Sint Antoniesbreestraat van haver de traslladar les seves parades i comerços a aquest nou indret. Així, Waterlooplein es va convertir en un gran mercat diari (excepte els dissabtes, el dia de repòs jueu) en 1893.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya va devastar el barri jueu i el nazisme va buidar d'habitants carrers i places enviant-los a allunyats camps de concentració. Així, el mercat de Waterlooplein havia desaparegut al 1941, essent la seva buidor una mostra més de la barbàrie de l'extrema dreta. 



Després de la guerra, el barri jueu no va poder recuperar-se, milers d'habitants havien desparegut i molts milers més havien fugit a l'exili per la qual cosa habitatges i carrers van quedar deserts. Anys després el mercat de Waterlooplein es va convertir en un mercat de puces, similar al que podem trobar avui en dia....

L'actual Waterlooplein és el típic mercat de carrer, on trobareu artesanies, roba, antiguitats, curiositats, barrets, llibres, música, etc. i on també podreu menjar patates fregides i algun entrepà calent. També és el més turístic, de manera que potser els preus no són els més baratos de la ciutat, però val la pena visitar-lo per la varietat de productes i mercaderies que es venen allà. El mercat té actualment uns 300 llocs de venda i està obert tots els dies excepte els diumenges.

Més informació: mapa i transport 



dimarts, 9 de febrer de 2016

Pathé Tuschinski, la més bella sala de cinema del món



El Pathé Tuschinski és una increible i preciosa sala de cinema a Amsterdam encarregada per Abraham Icek Tuschinski en 1921.

Abraham Icek Tuschinski (1886-1942) va ser un empresari holandès d'ascendència poloca i jueva que es recordat per la seva contribució al cinema dels Països Baixos. Va obrir les seves  primeres quatre sales de cinema el 1911: Thalia, Cinema Royal, Scala i Olympia i el 1928 va obrir el cinema més luxòs a Rotterdam, el Gran Teatre i el teatre Roxy a Amsterdam. Tanmateix, el seu nom ha perdurat gràcies al Teatre Tuschinski, que va obrir les portes a Amsterdam el 28 d'octubre de 1921  amb un cost de 4 milions de florins. El teatre tenia una capacitat per a 1620 persones, el que la va convertir en la més gran sala de cinema de tota Holanda en aquell moment.





Quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, Tuschinski va perdre tots els seus cinemes a Rotterdam en els bombardejos alemanys del 14 de maig del 1940. L'1 de juliol de 1942, va ser traslladat a la Westerbork al nord-est dels Països Baixos i d'allí a Auschwitz, on va morir assassinat en aquest camp de concentració com altres milers de jueus, comunistes, republicans espanyols, gitanos o homosexuals.

El Pathé Tuschinski té un disseny únic que fa que aquest edifici sigui considerat una de les més belles sales de cinema al món. Una barreja de tres estils moderns: Amsterdamse School, Art Déco i Jugendstil  (modernisme) dissenyat per Louis Hijman de Jong que esclaten en una elaborada i opulenta façana exterior i en una rica i espectacular decoració interior. L'edifici conté arreu influències asiàtiques, mentre que el vestíbul estava dissenyat  amb l'objectiu d'oferir als espectadors la sensació d'estar entrant en una il·lusió, en un món imaginari.




L'auditori principal Tuschinski ha servit com una sala de cinema i un espai d'actuació en directe des que va obrir. A més d'una pantalla de cinema, també conté un escenari i un òrgan. Quan va obrir, el teatre contenia característiques electro-tècniques que llavors es van considerar revolucionàries com la seva calefacció i ventilació que es van considerar un sistema únic per mantenir la temperatura uniforme a tot l'edifici.


Durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya el teatre va canviar el seu nom pel de "Tivoli" per tal de fer desparèixer qualsevol traça de judaisme. Entre 1998 i 2002, el teatre va ser renovat en el seu estil original. També es va ampliar, amb una ala nova amb tres nous auditoris, més moderna que connecta amb l'edifici original a través d'un passadís.

Més imatges a Pinterest

dilluns, 18 de gener de 2016

Jazz Cafè Alto


Set dies per setmana a partir de les 21h. hom pot trobar un petit, fosc i eclèctic local dedicat al jazz i el blues en el número 115 de Korte Leisedwarsstraat, que du el nom de Jazz Cafè Alto. Ben a prop de Leidseplein tots els dies de la setmana hi ha actuacions en viu que són seguides per una barreja d'autoctons fidels a l'ambient tavernari i de visitants que es deixen caure emocionats per aquest espai.




Parets de fusta que durant decàdes han absorbit nicotina, ambient clàssic de pub, colors càlids i ataronjats, espelmes, fotografies i cartells dels millors, bona selecció de cerveses i molts dels grans noms del jazz que han pujat a aquest petit escenari d'Amsterdam en els últims anys fan que sigui una proposta ideal per passar els vespres fins ben entrada les tres de la nit entre setmana i fins a les quatre els caps de setmana.

Alguns dels artistes que es poden trobar habitualment són Saskia Laroo, Wouter Kiers Quartet, Conjunto Amsterdam, Arjen Dijkstra Quintet o Roberto Haliffi Trio...

Per més informació o saber la programació dels concerts podeu visitar la seva web: http://www.jazz-cafe-alto.nl/home/ o el seu facebook.



dilluns, 27 d’octubre de 2014

Koningsdag o Koninginnedag ? El dia de la reina o el rei taronja



El Koningsdag ("Dia del rei") és una festivitat nacional dels Països Baixos que es celebra el dia 27 d'abril. Correspon a l'aniversari del rei Guillem Alexandre. Fins al 2013, el dia nacional es deia Koninginnedag ("Dia de la reina") i se celebrava el dia 30 d'abril. La reina Beatriu havia decidit no canviar aquest dia per fer honor a la seva mare, la reina Juliana I, que va regnar als Països Baixos de 1948 a 1980. Les celebracions reals es van festejar per primera vegada el 31 d'agost de 1885 a honor del naixement de la reina Wilhemina, sorgint així la tradició del Dia de la Reina (Konninginnedag).


En aquest dia especial tota la ciutat d'Amsterdam, així com altres llocs del país, es transformen en una gran festa a l'aire lliure. Però és especialment a la capital on es respira l'ambient més festiu amb un mercat per als nens al Vondelpark, celebracions a les houseboats, actuacions en totes les places, mercats de productes de segona mà als carrers, festes a bars i restaurants i tots els canals a vessar d'embarcacions plenes de gent portant elements (roba, barrets, cintes, etc.) de color taronja, que és el color de la Casa d'Orange-Nassau, la casa reial dels Països Baixos.


I per a consultar les activitats que tindran lloc en el Koningsdag del proper any res millor que la seva guia d'activitats.

dimecres, 4 de juny de 2014

Conèixer i aprendre del cannabis: Cannabis College


Avui la Guia d'Amsterdam us convida a conèixer un espai dedicat a la informació, la reflexió, el debat i l'aprenentatge sobre el món del cannabis i la marihuana, el Cannabis College. Un lloc on poder saber una mica més sobre aquest tema anant més enllà del consum i on compartir dubtes i informacions variades...



El Cannabis College creat humildement i amb un projecte força personal (i que continua amb aquesta filosofia) a l'any 1998 és un espai d'assessorament gratuït sobre l'ús recreatiu del cànnabis, així com d'informació educacional dels múltiples usos de la planta del cànem, incloent els seus usos medicinals. Allà de la mà i l'atenció dels seus membres voluntaris es pot trobar una extensa informació, una atenció apassionada i les visites guiades pel seu jardí que permeten il·lustrar la seva informació amb un bell exemple d'un cultiu interior completament bio-orgànic. La visita és de franc tanmateix en ocasions el personal sol·licita una donació si voleu passejar pel jardí interior.



Aquest centre ocupa dues plantes d'un monument protegit del segle XVII al Barri Vermell en el carrer Oudezijds Achterburgwal 124 I, amb la parada de Metro de Nieuwmarkt com més propera. Per horaris (obert des de les 11h. i fins a les 19h) i altres informacions podeu visitar la seva web: www.cannabiscollege.com 



+ altres informacions:
- Els 217 coffeeshops d'Amsterdam
- Voyagers, un hotel i Coffee shop
- Oficina d'Informació d'Amsterdam (Iamsterdam): Informació i dossier sobre coffee shops (en anglès i castellà)
- Guia Fumeta: Tots els coffee shops d'Amsterdam
- Notícia diari Público: Los turistas podrán seguir fumando cannabis en Ámsterdam
- Voyagers, un hotel i Coffee shop   

dilluns, 21 d’abril de 2014

El moviment "provo" i la plaça Spui


Un dels llocs emblemàtics de la ciutat d'Amsterdam és la Plaça Spui. D'entrada és un espai guanyat al mar, com molts altres llocs de la capital d'Holanda, però a més, aquesta plaça és el cor del barri universitari, actualment un lloc ideal per passejar amb tranquil·litat , per aturar-se a prendre una cervesa, per comprar i menjar, per gaudir d'un espai de tranquilitat...

Abans de ser l'actual Plaça Spui aquesta zona marcava el límit d'Amsterdam amb el mar i a partir de 1882 la zona va ser emplenada poc a poc per convertir-se en la plaça que és avui en dia. S'hi s'alça la famosa estàtua de Het Lieverdje, que es va convertir en el símbol de la joventut d'Amsterdam i es troba molt a prop de la Universitat d'Amsterdam, el que la converteix en centre de reunió de molts joves que hi circulen per arribar al seu campus universitari o que tenen aquí el seu punt de trobada a la sortida de classes. De fet, la Plaça Spui va ser el centre neurològic del moviment "Provo" en els anys seixanta, on els joves d'aquesta època van guanyar moltes de les llibertats de les que gaudeixen les generacions actuals.


El moviment Provo fou un moviment contracultural anarquista, nascut a l'any 1965 i actiu fins a mitjans de l'any 1968, que es va dedicar a atacar per diversos flancs les estructures socials de l'Estat, combinant l'humor absurd i el cinisme amb la intenció de despertar el sentit crític del públic i provocar el canvi social. Tot i la seva breu existència, l’activisme conceptual i les propostes polítiques de Provo, fenomen equidistant entre un moviment artístic i un partit polític, van aconseguir capturar l’esperit de tota una generació d’holandesos, i van compartir època amb els inicis del moviment hippy.

Les seves iniciatives ben aviat van estar conegudes i seguides per milers de persones i la seva filosofia i activisme va creuar fronteres. Així, en moltes ocasions aquest col·lectiu es reunia en forma de "happenings", que solien celebrar-se al camp i en els quals s'organitzaven concerts , narcosales , xerrades filosòfiques i jocs malabars .

Un dia per l'altre alguns carrers d'Amsterdam s'omplien de plamfets amb el que es va anomenar "Plans Blancs", les estratègies de denúncia d'aquest moviment i les accions a desenvolupar. El primer d'ells, el Pla Blanc de Bicicletes, buscava denunciar la contaminació generada pels vehicles privats i la pèssima qualitat del servei de transport públic d'Amsterdam. Per tal de provocar a la societat, els "provos" van envair els carrers de la ciutat amb milers de bicicletes pintades de color blanc. Circulant en direcció contrària, detenint-se en mig de la calçada o, simplement,  llançant les bicis a la via, els provos van aconseguir col·lapsar completament el trànsit d'Amsterdam.

Conseqüències penals ? Cap, sortir al carrer amb una bicicleta blanca no era un acte constitutiu de delicte. Però l'èxit del seu pla va ser incontestable: Holanda sencera va quedar impressionada i les imatges van donar la volta a mig món. I avui en dia, gràcies a aquest pla del moviment Provo podem conèixer Amsterdam com la capital de les bicicletes, ja que a partir de les seves accions va obligar a canviar la consciència i els programes polítics del municipi sobre el transport públic i el respecte ecològic a la ciutat.

Altres plans blancs molt reeixits van ser el Pla Blanc de Xemeneies, dirigit a pintar de blanc les fàbriques i cases que emetessin més fum del tolerable; el Pla Blanc per a Dones (assistència mèdica i farmacèutica gratuïta per a dones), el Pla blanc per a l'allotjament, que impulsava l'ocupació d'edificis i apartaments buits per resoldre el greu problema d'habitatge a Amsterdam, o el Pla Blanc dels Rumors, que consistia en difondre rumors creïbles entre tots els mitjans de comunicació i la policia amb la finalitat de crear una sensació de pànic general.

Entre les seves accions que encara avui en dia fan mal a la societat conservadora holandesa va estar la declaració de persona non grata de Claus von Amsberg (1926 -2002), membre de la petita aristocràcia prussiana que l'any 1966, als quaranta anys, es casà amb la reina Beatriu I dels Països Baixos, llavors princesa hereva al tron. El que fou conegut durant anys com princep Claus havia estat membre actiu de les Joventuts Hitlerianes i del Partit Nazi a més de lluitar a la Segona Guerra Mundial com a membre de la Wehrmacht. Realment, aquesta boda de la futura reina (entre els anys 1980 i 2013) amb un oficial nazi es va considerar per molts ciutadans d'Holanda com "escopir a la cara d'Anna Frank".


El 10 de març va partir la comitiva del casament. En el camí van explotar bombes de fum de color taronja, fins i tot, davant de la carrossa nupcial. La policia nerviosa va actuar perseguint indiscriminadament a grups de joves per tota la ciutat, actuant amb violència. La notícia amb les fotografies de les pallisses va recórrer tot el món. La ciutat estava commocionada per l'actuació brutal de la policia. Un temps després, en la inauguració de la mostra de fotografia que mostrava les fotos de la violència, la policia va tornar a carregar i colpejar amb força. El govern d'Amsterdam i especialment el Burgemeester van Hall, l'alcalde, van haver de renunciar al seu càrrec a causa de la violència policial.


Entre les seves eines de comunicació cal destacar "Provo"una de les publicacions més representatives i destacades del moviment. El primer número, que va aparèixer el juliol de 1965, contenia el manifest Provo, escrit per Roel van Duijn, i incloïa receptes obsoletes per a la fabricació de bombes casolanes extretes de pamflets anarquistes del segle XIX. A causa d'aquesta informació, que va ser considerada altament perillosa per la policia, quatre-cents dels cinc-cents exemplars que constituïen el tiratge van ser confiscats i destruïts. En total es van publicar quinze números –amb una periodicitat inicialment mensual, que després es va anar fent més irregular– i un butlletí extraordinari de Provo, l'últim número del qual va aparèixer l'abril de 1967. Per qui tingui prou interés, a l'Arxiu del MACBA es conserva la col·lecció completa de la revista, és a dir, els quinze números i el butlletí extra publicats.

Us recomano gaudir una estona asseguts en alguna de les terrasses de la Plaça Spui i recordar aquestes històries dels joves anarquistes que no fa gaire van aconseguir fer realitat alguns dels seus somnis de revolució i han fet l'actual Amsterdam. I properament hi haurà a la Guia d'Amsterdam una nova entrada dedicada a aquest moviment i especialment sobre Oranjevrijstaa, l'estat lliure d'Oranje, que va existir durant l'any 1970, hereu d'aquest moviment...


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...