dilluns, 22 de gener de 2018

El mercat de llibres de la plaça Spui


Una preciosa plaça arbrada que duu el nom de Spui situada al centre de la ciutat dels canals és un dels llocs més deliciosos d'Amsterdam. A la mateixa es troba l'entrada al famosos jardins de Begijnhof, així com a el Maagdenhuis, el Lieverdje i el Museu d'Amsterdam.

Allà, en el popular de Boekenmarkt op het Spui, es poden trobar entranyables parades de llibreters on trobar llibres antics, rars, de segona mà, descatalogats, curiositats o sobre qualsevol història o disciplina artística relacionada amb Amsterdam.També és un bon lloc pels amants dels gravats antics, col·leccionistes de fulletons, postals o pòsters i pels aficionats als diaris o revistes que ja tinguin uns quants anys.Es troben llibres bàsicament en holandès i anglès, encara que no és pas estrany obres en alemany, francès o amb altres idiomes.




Tots els divendres, l'ambient és relaxat, agradable, en ocasions fins i tot es respira l'harmonia bibliotecària i les converses amb els llibreters permeten gaudir d'anecdotes i d'una part de la història de la ciutat... molt recomanable...

A més, tots els diumenges, des de fa més de 25 anys, a la mateixa petita plaça de Spui envoltat de les parades de les llibreries, també es fa un petit i agradable mercat artístic (Artplein) on 25 artistes professionals mostren les seves obres i es venen directament als transeünts. Els expositors canvien: tots pertanyen a una fundació organitzadora de la fira, Fundació Internacional d'Artistes d'Amsterdam - Stichting Amsterdam International Artists (SAIA) que uneix al voltant de 60 artistes.


L'espectacle sol acompanyar-se de música en directe, arpa i duo de guitarra o músic visitant. Les obres mostrades són sobretot estampes i petits llenços, però sovint també podeu veure petites escultures, ceràmiques i joies.


dijous, 2 de novembre de 2017

Pllek, terrassa, cultura i platja


Per la seva situació septentrional, Amsterdam gaudeix de dies d'estiu extrallargs: el sol es posa a les 22:00 hores a l'inici de l'estiu. Asseure's a absorbir els raigs de sol mentre es gaudeix d'una beguda és un dels passatemps d'estiu més populars de la ciutat... si volem fugir dels llocs més turístics com són Leidseplein, Rembrandtplein i Spui podem anar al barri d'Amsterdam Noord i conèixer Pllek.

Només cal agafar el ferri gratuït amb destinació al «NDSM Werf» situat darrere de l'estació central d'Amsterdam i un cop arribats, només s'ha de caminar una curta distància al llarg de la riba i ja ens trobarem a la seva terrassa a tt. Neveritaweg, 59.


Pllek és un bon restaurant, on el menjar és majoritàriament orgànic i elaborat amb verdures de temporada i productes locals, també és una fantàstica terrassa on prendre una cervesa, o també és un centre social i artístic on es programem una varietat d'esdeveniments culturals, des de concerts de música en directe fins a pel·lícules de culte o classes de ioga. I per suposat és una de les platges més animades de tot Amsterdam...


 En els darrers anys s'ha convertit en un dels llocs més atractius per descobrir la vida social dels joves d'Amsterdam, així com les novetats artístiques i alternatives de la ciutat en un marc estiuenc.

Per més informació podeu consultar la seva web o la de Iamsterdam

 

diumenge, 24 de setembre de 2017

La casa de les miniatures de Jessie Burton


Avui una molt recomanable obra La casa de las miniatures per conèixer l'Amsterdam de fa uns segles...

L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d'una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art... i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí.

L'autora, Jessie Burton, va viatjar el 2009 a Amsterdam i en visitar el museu Rijksmuseum va descobrir la casa de miniatures de l'autèntica Petronella Oortman, i se li va acudir aquesta història. Va trigar 4 anys en escriure aquesta novel·la que és totalment fictícia.

Amb admirable precisió, l'autora recrea l'ambient d'Amsterdam a finals del segle XVII, un món aspre i rigorós on els gremis burgesos s'enfrontaven al fanatisme religiós i la intransigència del poder establert. Una lectura inoblidable.

dimecres, 15 de febrer de 2017

L'edifici modernista Astoria, l'antiga seu de Greenpeace

L'Astoria és un edifici d'oficines de Jugendstil a Keizersgracht 174-176 a Amsterdam. Construït entre els anys 1904 i 1905 com a seu de la companyia d'assegurances Eerste Hollandsche Levensverzekering Banc. L'edifici, en la intersecció dels canals Keizersgracht i Leliegracht, va servir com a seu internacional de Greenpeace durant 15 anys, sent una icona d'aquest moviment a nivell internacional.

En 2001 va guanyar la categoria de "Rijksmonument" (monument nacional). Amb sis pisos i una alçada màxima de 37 metres, l'edifici Astoria va ser una de les primeres torres d'oficines als Països Baixos.

L'edifici és un disseny de HH Baanders i Gerrit van Arkel, dos arquitectes que van dissenyar molts edificis a Amsterdam amb un estil conegut com Nieuwe Kunst ("Art Nou"). Aquest edifici destaca pel seu sostre de coure xapat amb una petita torre i una decorativa tanca de ferro fos amb les lletres EHLB (Eerste Hollandsche Levensverzekering Bank) en or. El mosaic a la façana que dona al canal Keizersgracht mostra un àngel de la guarda (com a símbol de la companyia d'assegurances) acompanyat de dues figures. En 1968-1969, l'edifici va ser ampliat en el mateix estil, després d'un disseny de l'arquitecte C. Wegener Sleeswijk.


L'Astoria va servir durant 15 anys com la seu internacional de Greenpeace, des de la fundació de Greenpeace Internacional el 1989, per la qual cosa durant molts anys fou conegut com l'edifici de Greenpeace i seu de moltes de les seves campanyes i accions arreu del món, com la creació d'un santuari per a balenes a l'Antàrtida (aprovat per la Comissió Balenera Internacional a l'any 1994), l'aturada d'assajos nuclears de França al Pacific sud (1996) o la prohibició de l'explotació minera a l'Antàrtida (1991). Actualment, l'edifici alberga diverses companyies.

 
 

dimecres, 2 de març de 2016

El mercat de puces de Waterlooplein

El més gran mercat de puces d'Amsterdam està situat al Waterlooplein al centre de la ciutat. Waterlooplein va ser creada el 1882, quan els canals Lep Rozengracht i Houtgracht van ser omplerts per l'aigua i com es facilment deduible la plaça porta el nom de la batalla de Waterloo del 1815.

Aquesta plaça es va convertir en un mercat quan el govern de la ciutat va decidir que els comerciants jueus dels carrers propers de Jodenbreestraat i Sint Antoniesbreestraat van haver de traslladar les seves parades i comerços a aquest nou indret. Així, Waterlooplein es va convertir en un gran mercat diari (excepte els dissabtes, el dia de repòs jueu) en 1893.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya va devastar el barri jueu i el nazisme va buidar d'habitants carrers i places enviant-los a allunyats camps de concentració. Així, el mercat de Waterlooplein havia desaparegut al 1941, essent la seva buidor una mostra més de la barbàrie de l'extrema dreta. 



Després de la guerra, el barri jueu no va poder recuperar-se, milers d'habitants havien desparegut i molts milers més havien fugit a l'exili per la qual cosa habitatges i carrers van quedar deserts. Anys després el mercat de Waterlooplein es va convertir en un mercat de puces, similar al que podem trobar avui en dia....

L'actual Waterlooplein és el típic mercat de carrer, on trobareu artesanies, roba, antiguitats, curiositats, barrets, llibres, música, etc. i on també podreu menjar patates fregides i algun entrepà calent. També és el més turístic, de manera que potser els preus no són els més baratos de la ciutat, però val la pena visitar-lo per la varietat de productes i mercaderies que es venen allà. El mercat té actualment uns 300 llocs de venda i està obert tots els dies excepte els diumenges.

Més informació: mapa i transport 



dimarts, 9 de febrer de 2016

Pathé Tuschinski, la més bella sala de cinema del món



El Pathé Tuschinski és una increible i preciosa sala de cinema a Amsterdam encarregada per Abraham Icek Tuschinski en 1921.

Abraham Icek Tuschinski (1886-1942) va ser un empresari holandès d'ascendència poloca i jueva que es recordat per la seva contribució al cinema dels Països Baixos. Va obrir les seves  primeres quatre sales de cinema el 1911: Thalia, Cinema Royal, Scala i Olympia i el 1928 va obrir el cinema més luxòs a Rotterdam, el Gran Teatre i el teatre Roxy a Amsterdam. Tanmateix, el seu nom ha perdurat gràcies al Teatre Tuschinski, que va obrir les portes a Amsterdam el 28 d'octubre de 1921  amb un cost de 4 milions de florins. El teatre tenia una capacitat per a 1620 persones, el que la va convertir en la més gran sala de cinema de tota Holanda en aquell moment.





Quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, Tuschinski va perdre tots els seus cinemes a Rotterdam en els bombardejos alemanys del 14 de maig del 1940. L'1 de juliol de 1942, va ser traslladat a la Westerbork al nord-est dels Països Baixos i d'allí a Auschwitz, on va morir assassinat en aquest camp de concentració com altres milers de jueus, comunistes, republicans espanyols, gitanos o homosexuals.

El Pathé Tuschinski té un disseny únic que fa que aquest edifici sigui considerat una de les més belles sales de cinema al món. Una barreja de tres estils moderns: Amsterdamse School, Art Déco i Jugendstil  (modernisme) dissenyat per Louis Hijman de Jong que esclaten en una elaborada i opulenta façana exterior i en una rica i espectacular decoració interior. L'edifici conté arreu influències asiàtiques, mentre que el vestíbul estava dissenyat  amb l'objectiu d'oferir als espectadors la sensació d'estar entrant en una il·lusió, en un món imaginari.




L'auditori principal Tuschinski ha servit com una sala de cinema i un espai d'actuació en directe des que va obrir. A més d'una pantalla de cinema, també conté un escenari i un òrgan. Quan va obrir, el teatre contenia característiques electro-tècniques que llavors es van considerar revolucionàries com la seva calefacció i ventilació que es van considerar un sistema únic per mantenir la temperatura uniforme a tot l'edifici.


Durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya el teatre va canviar el seu nom pel de "Tivoli" per tal de fer desparèixer qualsevol traça de judaisme. Entre 1998 i 2002, el teatre va ser renovat en el seu estil original. També es va ampliar, amb una ala nova amb tres nous auditoris, més moderna que connecta amb l'edifici original a través d'un passadís.

Més imatges a Pinterest
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...