Pllek, terrassa, cultura i platja

Per la seva situació septentrional, Amsterdam gaudeix de dies d'estiu extrallargs: el sol es posa a les 22:00 hores a l'inici de l'estiu. Asseure's a absorbir els raigs de sol mentre es gaudeix d'una beguda és un dels passatemps d'estiu més populars de la ciutat... si volem fugir dels llocs més turístics com són Leidseplein, Rembrandtplein i Spui podem anar al barri d'Amsterdam Noord i conèixer Pllek.

Només cal agafar el ferri gratuït amb destinació al «NDSM Werf» situat darrere de l'estació central d'Amsterdam i un cop arribats, només s'ha de caminar una curta distància al llarg de la riba i ja ens trobarem a la seva terrassa a tt. Neveritaweg, 59.

Pllek és un bon restaurant, on el menjar és majoritàriament orgànic i elaborat amb verdures de temporada i productes locals, també és una fantàstica terrassa on prendre una cervesa, o també és un centre social i artístic on es programem una varietat d'esdeveniments culturals, des de concerts de música en directe fins a pel·lícules de culte o classes de ioga. I per suposat és una de les platges més animades de tot Amsterdam...

 En els darrers anys s'ha convertit en un dels llocs més atractius per descobrir la vida social dels joves d'Amsterdam, així com les novetats artístiques i alternatives de la ciutat en un marc estiuenc.

Per més informació podeu consultar la seva web o la de Iamsterdam

 

La casa de les miniatures de Jessie Burton

Avui una molt recomanable obra La casa de las miniatures per conèixer l'Amsterdam de fa uns segles...

L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d'una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art... i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí.

L'autora, Jessie Burton, va viatjar el 2009 a Amsterdam i en visitar el museu Rijksmuseum va descobrir la casa de miniatures de l'autèntica Petronella Oortman, i se li va acudir aquesta història. Va trigar 4 anys en escriure aquesta novel·la que és totalment fictícia.

Amb admirable precisió, l'autora recrea l'ambient d'Amsterdam a finals del segle XVII, un món aspre i rigorós on els gremis burgesos s'enfrontaven al fanatisme religiós i la intransigència del poder establert. Una lectura inoblidable.

L'edifici modernista Astoria, l'antiga seu de Greenpeace

L'Astoria és un edifici d'oficines de Jugendstil a Keizersgracht 174-176 a Amsterdam. Construït entre els anys 1904 i 1905 com a seu de la companyia d'assegurances Eerste Hollandsche Levensverzekering Banc. L'edifici, en la intersecció dels canals Keizersgracht i Leliegracht, va servir com a seu internacional de Greenpeace durant 15 anys, sent una icona d'aquest moviment a nivell internacional.

En 2001 va guanyar la categoria de "Rijksmonument" (monument nacional). Amb sis pisos i una alçada màxima de 37 metres, l'edifici Astoria va ser una de les primeres torres d'oficines als Països Baixos.

L'edifici és un disseny de HH Baanders i Gerrit van Arkel, dos arquitectes que van dissenyar molts edificis a Amsterdam amb un estil conegut com Nieuwe Kunst ("Art Nou"). Aquest edifici destaca pel seu sostre de coure xapat amb una petita torre i una decorativa tanca de ferro fos amb les lletres EHLB (Eerste Hollandsche Levensverzekering Bank) en or. El mosaic a la façana que dona al canal Keizersgracht mostra un àngel de la guarda (com a símbol de la companyia d'assegurances) acompanyat de dues figures. En 1968-1969, l'edifici va ser ampliat en el mateix estil, després d'un disseny de l'arquitecte C. Wegener Sleeswijk.

L'Astoria va servir durant 15 anys com la seu internacional de Greenpeace, des de la fundació de Greenpeace Internacional el 1989, per la qual cosa durant molts anys fou conegut com l'edifici de Greenpeace i seu de moltes de les seves campanyes i accions arreu del món, com la creació d'un santuari per a balenes a l'Antàrtida (aprovat per la Comissió Balenera Internacional a l'any 1994), l'aturada d'assajos nuclears de França al Pacific sud (1996) o la prohibició de l'explotació minera a l'Antàrtida (1991). Actualment, l'edifici alberga diverses companyies.